dimecres, 2 de gener del 2013

PLANTEJAMENT D'UN PROJECTE DE 4art d'ESO



BIOCONSTRUCCIÓ:  PROJECCIÓ  D’UN HABITATGE UNIFAMILIAR SOSTENIBLE I CONSTRUCCIÓ D’UNA MAQUETA



 1   INTRODUCCIÓ: TÍTOL  i  CURS AL QUE VA ADREÇAT EL PROJECTE

L’habitatge é una necessitat bàsica i constitueix una peça clau en el desenvolupament de les nostres vides. A la vegada, l’habitatge és un tema que preocupa a la societat actual per la dificultat creixent creada per accedir a un habitatge digne, principalment, per els sectors més joves de la societat.  Paral·lelament, crec que és molt important ensenyar i conscienciar als alumnes a respectar el medi ambient, a entendre l’impacte de l’activitat humana sobre el nostre món, i en particular aquest projecte pretén obrir un debat entre l’alumnat sobre quin és l’impacte ambiental de  l’activitat de la construcció i l’edificació en el nostre entorn.
La proposta d’aquest treball  és la de projectar un habitatge, però des d’un punt de vista de la sostenibilitat. És bastant habitual la realització de projectes d’habitatges adreçats al curs de quart d’ESO als instituts, però el cas que jo proposo és significativament diferent, doncs vull plantejar el projecte des d’un punt de vista diferent, vull que els alumnes aprenguin tècniques de sostenibilitat energètica tant en la construcció com en l’ús i manteniment de l’habitatge, que pensin en els materials que podem fer servir per construir el seu habitatge. Per tot això el títol de la meva proposta és la de BIOCONSTRUCCIÓ: projecció d’un habitatge unifamiliar sostenible I CONSTRUCCIÓ D’UNA MAQUETA.
Estem acostumats a parlar de la tecnologia com una ciència avançada i “altament tecnològica”, com a part diferencial d’aquest projecte, jo vull que els alumnes tinguin llibertat per escollir els materials i ubicació climàtica del seu projecte. En aquest sentit els hi plantejaré la possibilitat de projectar el seu habitatge per ser construït amb materials tradicionals de “baixa tecnologia”, materials de poca o nul·la industrialització,  materials que s’han utilitzat al llarg dels segles per la humanitat, però que ara estan pràcticament en desús, com poden ser la palla, la terra premsada, l’adob, la canya, el tapial, etc. L’ús d’aquests materials comporta un molt baix índex d’agressió mediambiental, crec que quedaran sorpresos de les construccions que es poden arribar a fer amb aquests materials. 
L’alumne podrà desenvolupar un projecte tecnològic que acabarà materialitzant amb la construcció de la maqueta d’aquest habitatge a l’aula de tecnologia. Dissenyarem i construirem una maqueta a escala d’un habitatge. Aquesta activitat de projecte tecnològic reunirà continguts tant de l’habitatge, com d’estructures, de representació gràfica, del projecte tecnològic i d’utilització, manteniment i normes de seguretat d’eines i màquines de l’aula de tecnologia.
També  vull assenyalar que la idea de fer un habitatge sostenible amb bioconstrucció, preferentment mitjançant materials “Low Tech”, m’ha vingut motivada per l’assistència  a les jornades “Low Tech” del grup Gicited (Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l'Edificació) que ja fa uns anys han posat en marxa el departament de material de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, de l’UPC, i perquè personalment dono suport a una construcció més respectuosa amb el medi ambient que no pas l’actual.
Finalment, comentaré que aquest projecte comporta el desenvolupament i assoliment de part dels continguts que conformen aquesta matèria optativa a 4rt d’ESO, adequant-se  al que estableix el Decret  de Currículum 143/2007 de 26 de Juny.


 2   CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Mitjançant la realització d’aquest projecte es treballaran quatre dels continguts curriculars i s’aplicaran els corresponents criteris d’avaluació que estableix el Decret 143/2007 del 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria. A continuació, en la taula següent es detallen els quatre continguts.











 3   CONTEXT I REQUERIMENT

3.1 CONTEXT 

La intenció d’aquest projecte tecnològic és la de assolir una sèrie de continguts curriculars definits pel Decret  de Currículum 143/2007 de 26 de Juny, com ja ha quedat clar anteriorment, centrats en el tema de l’habitatge de 4art d’ESO.

L’habitatge és potser una de les necessitats més importants d’un ésser humà i  un dels reptes econòmics més grans que una persona voldrà aconseguir a la seva vida. És important que els alumnes entenguin que comporta un habitatge, com es construeix, com podem influir en el seu manteniment i sobretot quines mesures d’estalvi energètic i protecció mediambiental podem dur a terme per millorar la construcció i utilització d’un habitatge.

Actualment vivim en un món altament tecnològic on  relacionem la tecnologia normalment amb productes sofisticats i amb aparells electrònics d’alta gama,  des d’aquest projecte jo vull fer veure que, efectivament, com s’estudia al llarg de les matèries de tecnologies a secundaria, l’home ve fent tecnologia des dels primers homínids, i al llarg dels segles sempre ha trobat una forma de satisfer la necessitat de protecció mitjançant l’habitatge. El sector de la construcció al món té avui un fort impacte ambiental, principalment per tota la industria indirecte que arrossega i per la producció dels materials actuals de construcció, principalment del formigó armat.

Estem acostumats a una manera de fer, per la necessitat d’alta productivitat causada per la demanda elevada d’habitatges arreu del món en les últimes dècades, però també es poden utilitzar materials naturals i més sostenibles, com es feia en èpoques passades per construir habitatges, es per això que exposo i defenso que els alumnes mitjançant aquest projecte aprenguin a identificar millor les característiques dels materials i a saber com es comporten realment, quines propietats tenen i quin impacte provoquen al medi ambient.

En el segle XXI podem construir amb “ LOW TECH”, el repte és aprendre i adquirir una consciencia de construcció sostenible.

3.2 REQUERIMENT 

El projecte consta de dues parts: la construcció de la maqueta d’un habitatge sostenible des del punt de vista dels materials utilitzats i de l’estalvi energètic, i de  l’elaboració del projecte tècnic, amb tota la documentació necessària per construir aquest habitatge.

La maqueta de l’habitatge serà una reproducció a escala reduïda de l’habitatge real en que ens basarem per fer el projecte. Haurem de definir per a  quina situació geogràfica hem dissenyat aquest projecte, tenim en compte les condicions climàtiques i materials que podem trobar a la ubicació escollida.

Es podran utilitzar diversos materials per fer la maqueta, això serà decisió de l’alumne, l’important es que es pugui representar e identificar com seria l’habitatge real amb la màxima serietat. L’habitatge serà unifamiliar. No es limitarà els m2 de construcció de l’habitatge ni la mida  de la parcel·la, però s’aconsella que sigui un habitatge d’una planta d’uns 80 – 100 m2 situat en una parcel·la d’uns 300 m2 , per que sigui més sostenible. L’escala de la maqueta serà de 1/50.

 4   FASES DE DESENVOLUPAMENT I TEMPORITZACIÓ PREVISTA

L’estudiant hauria de tenir uns coneixements bàsics previs, adquirits en els anys anteriors de l’ESO, relacionats amb la matèria del projecte que desenvoluparem. M’estic referint a coneixement de materials i a coneixements d’estructures. Igualment caldrà dedicar un temps d’aula a repassar i reforçar aquests coneixements per tal de que puguin disposar de la informació necessària abans de plantejar-se el projecte. De qualsevol manera, durant la realització del projecte s’aniran treballant els conceptes relacionats, és a dir, treballarem a l’aula de tecnologia els coneixements necessaris mitjançant la realització d’aquest projecte i com a professors hauríem  d’anar fent  intervencions per consolidar la informació i l’aprenentatge.

Per realitzar aquest projecte es necessari un pla de treball que seguirem i on planificarem la realització, el desenvolupament i el seguiment del projecte. S’ha de començar l’activitat proposant una temporització que intentarem seguir, malgrat que al llarg del curs pot haver-hi petites modificacions per adaptar-se a les necessitats o per les possibles interferències d’altres matèries o activitats del centre, és per això que la planificació sempre ha de ser una mica flexible i deixar un marge en el temps previst total de treball a l’aula de tecnologia.

En una 1ª FASE de 2 sessions farem un  ANÀLISI DEL PROJECTE PLANTEJAT i deixarem que l’alumnat busqui i triï LA MILLOR IDEA.







A la 2ª FASE, que constarà de 4 sessions, iniciarem la definició i redacció del projecte, fent el que anomenem AVANTPROJECTE, el qual hauria  de ser el més curt possible, però no per això, deixar de contemplar res que sigui imprescindible per a realització.

Podrem treballar alguns continguts d’aquesta fase a l’aula, però la redacció del projecte s’haurà de completar a casa, ja que comporta una feina laboriosa i entretinguda. Les sessions d’aula estaran destinades a que el professor faci una descripció del que s’ha d’incloure en el projecte; després els alumnes comencin la redacció a classe i al mateix temps el professor pugui anar resolent dubtes relacionats.






La 3ª FASE consistirà en la realització de la maqueta a l’aula de tecnologia i constarà de 7 sessions.

Aquesta fase es farà seguint el projecte redactat i durant la realització es portarà un quadern d’aula on quedi reflectit el que s’ha fet en cada moment. Existeix la possibilitat de que el projecte demani petites modificacions a mesura que es va avançant i detectant mancances o possibles millores, fins i tot pot demanar noves recerques d’informació. És per això que durant aquesta fase el projecte no està tancat ni probablement definit totalment, sinó que ho anirem concretant al 100 % amb el propi desenvolupament i construcció de la maqueta.




En una última fase n.º 4, i un cop acabada la construcció de la maqueta realitzarem una anàlisi crítica del funcionament de l’habitatge construït. Farem una presentació oral per grups (dividirem l’aula en grups i cada integrant del grup presentarà el seu projecte a la resta) del nostre projecte destacant els aspectes positius i negatius que hem detectat. Em definitiva reflexionarem sobre el resultat final i analitzarem si ha complert els objectius previstos.

En aquesta última fase caldrà realitzar el projecte tècnic final, feina que s’haurà d’acabar a casa.






 5  DOCUMENTACIÓ DE SUPORT



Algunes webs amb informació sobre l’habitatge:







Vídeos de ponències de les jornades Low Tech a l’ EPSEB (UPC).








Webs de bioconstrucció:






 6  SUGGERIMENT DE POSSIBLES SOLUCIONS

En primer lloc voldria donar algunes idees del que es pot arribar a fer amb materials de bioconstrucció, presentat models de construcció sostenibles edificats principalment amb un material natural no industrialitzat o poc manufacturat, com poden ser l’adob, la palla, la canya i els BTC.  Aquests exemples serveixen només d’orientació, doncs del que es tracta és de que l’alumne faci recerca e investigui sobre els materials més apropiats per a una zona climàtica determinada.



CONSTRUCCIÓ AMB DIVERSOS MATERIALS DE BIOCONSTRUCCIÓ:




TAPIAL



  BLOCS DE TERRA COMPACTADA  (BTC)




CONSTRUCCIÓ AMB ADOBE




CONSTRUCCIÓ AMB CANYA





CONSTRUCCIÓ AMB PALLA



El desenvolupament d’aquest projecte comporta pensar en les instal·lacions de l’habitatge des d’un punt de vista de sostenibilitat i estalvi energètic, per això s’ajudarà a l’alumne a escollir sistemes de subministrament d’energia acords amb aquestes premisses, com l’energia solar o el reaprofitament de les aigües pluvials.

La maqueta serà construïda amb els materials que l’alumne esculli, que siguin manipulables amb facilitat, com al cartró o la fusta.

Crec interessant que en la realització d’aquest projecte es deixi a l’alumne  expressar la seva imaginació i mostrar la seva creativitat. Per aconseguir un habitatge sostenible hem de fer ús no només dels materials i algunes tecnologies, sinó que també són importants els colors i la forma dels habitatges i com aquest queda integrat a l’entorn. Aquests exemples de maquetes mostren solucions atractives e integrades amb l’entorn.

Per finalitzar, exposo a continuació imatges de maquetes i renders de  projectes d’habitatges sostenibles a mode de possibles solucions:































dimecres, 19 de desembre del 2012

EINES I EQUIPAMENT DIDÀCTIC A L'AULA DE TECNOLOGIA



A continuació us presento una relació de les principals eines i equips didàctics que podem trobar a les aules de tecnologia en els centre d'ensenyament d'educació secundaria.





RELACIÓ D’ EINES A L'AULA DE TECNOLOGIA
NOM
FUNCIÓ
IMATGE
CAT
CAST
ENG
Alicates
Alicates
Pliers
Per agafar peces amb força.

Alicates pelacables
Alicates pelacables
Wire strippers
Per treure l'embolcall plàstic dels cables.

Barrena
Barrena
Wooden punch
Per fer forats manualment en fusta.

Cargol de banc
Tornillo de banco
Vide
Per subjectar objectes alhora de treballar.

Cinta mètrica
Cinta métrica
Tape
Per prendre mides en cm i mm.

Cisalla
Cizalla
Shears
Per tallar materials durs com les xapes metàl·liques.

Claus fixes
Llaves fijas
Spanner
Per cargolar o descargolar cargols i rosques.

Compàs de puntes
Compás de puntas
Compass
Per marcar en suports durs, com els metàl.lics.

Cronòmetre
Cronómetro
Chronometer
Per calcular el temps.

Cutter
Cutter
Cutter
Per tallar.

Desoldador
Desoldador
Desoldering
Per treure l'estany i desunir peces.

Escaire metàl·lic
Escuadra metálica
Metal bracket
Per poder marcar i dibuixar angles rectes.

Estany
Estaño
Tin
Material metàl·lic per soldar.

Fulls de serra
Hojas de Sierra
Saw blades
Serres per utilitzar amb la serra de marqueteria.

Goniòmetre (Transportador d’angles)
Goniómetro
Goniometer
Per mesurar angles.

Joc de claus Allen
Juego de llaves Allen
Allen wrench set
Per cargolar o descargolar cargols amb el cap en forma hexagonal.

Llimes
Limas
Limes
Per polir arestes i superfícies, hi han varies rugositats, més fines o mes gruixudes per tenir acabats diferents.

Martell
Martillo
Hammer
Per clavar claus.

Mordassa
Sargento
Gag
Per agafar i pressionar dues peces.

Nivell de bombolla
Nivel de burbuja
Bubble level
Per determinar la horitzontalitat o verticalitat d'un element, també pot medir a 45 º.

Peu de rei
Pie de rey
Caliper
Per mesurar amb precissió inferior al mm.

Regle metàl·lic
Regla metálica
Metal rule
Per mesurar i poder marcar i dibuixar.

Rematxadora
Remachadora
Riveter
Per unir peces amb rematxos.

Serra de calar
Sierra de calar
Keyhole saw
Per tallar taulers de fusta.

Serra de marqueteria
Sierra de marqueteria
Scroll saw
Eina per tallar taulers de fusta o  contraxapat.

Serrac
Serrucho
Handsaw
Per tallar fusta o plàstic de gruixos considerables.

Sierra d’arc
Sierra de arco
Bow saw
Per tallar fusta o plàstic, principalment, de gruixos superiors al contraxapat.

Soldador
Soldador
Welder
Per unir peces, principalment amb estany.

Termoencoladora
Termoencoladora
Thermo-gluer
Per unir peces amb cola.

Tisores
Tijeras
Scissors
Per tallar diferents materials.

Tornavís
Destornillador
Screwdriver
Per cargolar i descargolar cargols de diferents tipus.






MÀQUINES EINA i EQUIPAMENTS DIDÀCTICS A L'AULA DE TECNOLOGIA
NOM
FUNCIÓ
IMATGE
CAT
CAST
ENG
Enmotlladora
Moldeadora
Molding machine
Fer objectes de plàstic mitjançant motllos.

Torn de control numèric
Torno de control numérico
Numerical control lathe
Mecanitzar peces de revolució.

Compressor d’aire
Compresor de aire
Air compressor
Subministrament d'aire a pressió.

Trepant de columna
Taladro vertical
Vertical drill
Fer forats amb diàmetres diferents amb l'ajuda de broques.

Plegadora de plàstic
Plegadora de plástico
Folder column
Doblegar i plegar planxes de plàstic.

Font d’alimentació
Fuente de alimentación
Power supply
Subministrar energia a diferents voltatges.

Osciloscopi
Osciloscopio
Oscilloscope
Instrument de mesura de senyals elèctrics.

Electrovàlvula
Electroválvula
Solenoid
Vàlvula electromecànica per controlar el flux de fluid.

Equip autòmat programable
Autómata programable
PLC
Equip electrònic per controlar processos seqüencials de llenguatge no informàtic.

Equip electro- pneumàtic
Equipo electro-pneumático
Electro-pneumatic equipment
Per treballar conceptes de electro-pneumàtica.

Comandament elèctric
Cuadro de mando eléctrico
Electrical control box
Per conèixer funcionament d'un quadre elèctric.

Sistemes de transmissió
Sistemas de transmisión
Transmission systems
Joc de peces per muntar sistemes de transmissió mecànica.

Entrenador d’instal·lació domòtica
Entrenador de instalación domótica
Domotic coach
Joc de peces d’instal·lacions domòtiques per un habitatge.






EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) A L'AULA DE TECNOLOGIA
NOM
FUNCIÓ
IMATGE
CAT
CAST
ENG
Davantal
Delantal
Apron
Protecció del cos.

Guants
Guantes
Gloves
Protecció de les mans.

Ulleres
Gafas
Glasses
Protecció dels ulls.